divendres, 26 de maig de 2017

El 26 de maig de 1891 neix a Fuente Vaqueros --algunes fonts citen el 27 de març de 1892 a Pinos Puentes, Villarrubia o Valderrubio)-- l'intel·lectual, publicista, periodista, traductor i militant anarquista i anarcosindicalista Antonio García Birlán, també conegut sota diversos pseudònims, com ara Dionysios, Pío Ayala, Denis, Fabio, Julio Barco


Antonio García BirlánCap al 1915 va fer de mestre, a més de fuster i pagès, en una escola obrera a Castro del Río, i que es diu que a Fuente Vaqueros va ensenyar les primeres lletres a Federico García Lorca.  
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 arribà a Figueres (Alt Empordà) en un camió on hi havia carregat la seva biblioteca amb la intenció de travessar la frontera del Pirineu amb els llibres, però la va perdre durant el trajecte final ja que era tal la desesperació per fugir de l’avanç de les tropes feixistes que gent que anava a peu s ‘enfilava i per fer espai llançava  libres a la vorera de la carretera, quedant així dispersa la seva biblioteca personal que era considerada una de les més importants del moviment llibertari de la seva època.  

dijous, 25 de maig de 2017

El 25 de maig de 1902 neix a Massa Marittima l'anarquista i lluitador antifeixista Ilio Baroni


Ilio BaroniArran de l'aixecament militar franquista a l'estiu de 1936, decidí marxar a la Península per fer costat la revolució llibertària, però a principis de 1937 fou detingut a la frontera de l’Albera per gendarmes francesos i repatriat a Itàlia  

Els fills de l'ex-ministre franquista José Utrera Molina es declaren obertament falangistes.


També han defensat que es cantés el 'Cara al sol' durant l'enterrament del seu pare.  
El govern d’Aznar va subvencionar la fundació Francisco Franco amb 150.000 euros en 4 anys.  
Van ser ajuts de lliure concurrència per dur a terme projectes arxivístics i per conservar i difondre patrimoni documental. 

dimarts, 23 de maig de 2017

A Guíxols volen eliminar el nom de la rambla Vidal per ser un traficant d'esclaus


La rambla Antoni Vidal, en una imatge d´arxiu.
La rambla Antoni Vidal a Guíxols.
Guíxols des del Carrer-Entesa presentarà una moció en el proper ple demanant el canvi de denominació    

A Girona hi ha un excés de noms de carrers i places vinculats a l’Església catòlica, un baix nombre de dones i referents femenins, a més dels canvis pendents en matèria de memòria històrica


En aquesta línia, la CUP-Crida per Girona ha demanat canvis de nom com el de la plaça Poeta Marquina pel nom històric de plaça del Carril.  
Entre els noms de gironines i gironins proposats destaquen sindicalistes i activistes, com també la primera dona gironina executada per les tropes franquistes Salvadora Catà.   

dissabte, 20 de maig de 2017

El 20 de maig de 1897 neix a Lodi l'escriptor, periodista, filòsof i militant anarquista Camillo Berneri, assassinat el de 5 maig a Barcelona, junt amb Francesco Barbieri, per la reacció stalinista i republicana burges


Camillo Berneri fotografiat per Senya Fléchine (Semo)Arran de l’aixecament militar franquista de 1936, a finals de juliol, en la primera expedició anarquista italiana vers Barcelona, Camillo Berneri junt als companys Vincenzo Perrone, Michelle Centrone, Mario Girotti, Giuseppe Bifolchi, Ernesto Bonomini, Enzo Fantozzi, Guiseppe Massii, va passar per Perpinyà, entraren a l’Alt Empordà pel pas del Roc de Santa Eulàlia (972 metres, Albera, Rabós)  fins al corral de Pils --i en camió fins a Figueres-- gràcies al suport de Giuseppe Passoti, que primer el allotjà a casa seva –al carrer Grande de la Real-- i després els passà per l’Albera des del Roc de Santa Eulàlia al corrals de Pils (Rabós), on els va recollir un camió amb destí a Figueres. 

Berga i el nom dels carrers


Resultat d'imatges de Berga i el nom dels carrersUna manera senzilla de saber quina és la ideologia dominant d’una societat és fixar-te en el noms dels seus carrers i places. 
A la majoria de poblacions els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder i burgesos. La majoria noms d’homes, la majoria explotadors i la pràctica totalitat de noms imposats.  

divendres, 19 de maig de 2017

El 19 de maig de 1953 neix a Barcelona el documentalista i agitador cultural anarquista Manuel Aisa Pàmpols


Manel Aisa amb Abel Paz a Roma visitant la tomba de Malatesta en 2007 
Criat al barri del Raval de Barcelona, ben aviat es va relacionar amb el moviment anarquista.  
A nivell de les múltiples activitats de l’AEP en que ha participat hi ha l’excursió el 1990 al jaciment arqueològic d’Empúries, a l’Escala per a celebrar el 80 aniversari de l’excursió multitudinària que va organitzar en 1910 l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que aleshores va desplaçar en un vaixell des del port de Barcelona a la Platja de l’Escala sis-centes persones, en la que es considera la primera arribada massiva a les ruïnes d’Empúries.  
L'any 2000 hi va haver una segona excursió a Empúries i una recepció a l’ajuntament de l’Escala.  
L’1 de juliol de 2011 va inaugurar a la Casa de Cultura Les Bernardes, a Salt, l'exposició ‘L'efervescència social dels anys 20, Barcelona 1917-1923’ i presentà el llibre sobre el Grup DAS, Carles García i Harald Pitrowski.  
El 10 de setembre del 2012 va participar en el concurregut  debat sobre "anarquisme i alliberament nacional" organitzat per la CGT  a l'Estació Jove de Girona amb el col.lectiu Negres Tempestes.  
El 9 d’octubre de 2015 l'Espai Marfà de Girona s’omplí del tot en la presentació del seu llibre ‘La huelga de alquileres y el Comité de Defensa Económica. Barcelona, abril-diciembre de 1931. Sindicato de la Construcción de la CNT’.  
Novament, a l'Ateneu Popular Salvadora Catà de Girona es presentà el llibre 19 de novembre de 2015.  
També a l’Ateneu Popular Salvadora Catà, va presentar el divendres 17 de març de 2017 el seu llibre, ‘La efervecencia social en los años veinte. Barcelona 1917-1923’, centrat en l’activitat de la CNT en aquell moment històric decisiu en el marc de la tristament cèlebre ‘llei de fugues’ de l’Estat al servei de la patronal.  

dimecres, 17 de maig de 2017

El bon nom dels anarcosindicalistes de Llagostera

Emotiva descoberta de la placa del parc Eugeni Gurnés Bou 
Gràcies a la feina de la neta del dirigent cenetista llagosterenc afusellat Eugeni Gurnés s'ha pogut restituir el seu bon nom i, aquest mes de maig, l'Ajuntament de Llagostera li ha dedicat una plaça i ha estat homenatjat   

dimarts, 16 de maig de 2017

Edició en francès del llibre ´Història de la revolta a Catalunya’ de Joan Carles Gelaberto



zoom
Edicions de La Roue, de París, ha editat la versió francesa d’aquest estudi històric 

Es manté viva la memòria a Llagostera del militant anarcosindicalista i alcalde per la CNT Eugeni Gurnés

Els actes de record i homenatge van iniciar-se el passat cap de setmana amb la descoberta de la placa del parc dedicat a l'exalcalde i anarcosindicalista llagosterenc   

Multitudinària i emotiva presentació a Llagoastera de ‘La veu silenciada" fa un any 

El número dos del Ministeri d’Interior del Govern espanyol participa en un homenatge franquista

José Antonio Nieto va assistir en una jura de la bandera monàrquica espanyola a Dos Torres que va acabar amb una ofrena floral a una creu franquista. 
L'Estat espanyol es gasta 3 milions d'euros en esglésies i capellans de lesuerzas Armadas.  

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries aquesta primavera ha instal·lat una placa en memòria de Jaume Compte i Canelles, socialista revolucionari empordanès i independentista català, mort en combat el 1934

Casa natal de Jaume Compte en l'actualitat 
Va pertànyer a la Germandat Bandera Negra i al Partit Català Proletari  

dilluns, 15 de maig de 2017

«Entre dictadures, Llagostera 1923-1943» retrata la història recent de la vila de Llagostera

L'acte de presentació del llibre s'emmarcà dins les activitats en homenatge a l'alcalde afusellat pel franquisme , el militant anarcosindicalista Eugeni Gurés. 

Projecció del documental «Eugeni Gurnés, sumari obert».  

Des de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès es replica al diputat del PSC David Pérez sobre les fosses

isaac peraire, erc, esquerra, prats del lluçanes, fosses
L'alcalde de Prats del Lluçanès, Isaac Peraire, a la làpida amb els cossos exhumats
La missiva va signada per l’alcalde, Isaac Peraire, i l’ex-alcalde, Ramon Besora  

dissabte, 13 de maig de 2017

El 13 de maig de 1970 mor a l'Illa de França l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacios. Havia nascut en 1916 a Osca

Exiliat el 1939, durant l'ocupació alemanya treballà al Pirineu com a responsable de les voladures en les obres de construcció de preses, fet que li va permetre desviar explosius per a la Resistència i pels grups anarquistes llibertaris que actuaven a l'interior de la Península. 
José Pascual PalaciosDesprés de la Segona Guerra Mundial va ser nomenat coordinador de les operacions clandestines a l'interior del Comitè en l’Exili del Moviment Llibertari.  Entre 1949 i 1952 fou secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili i planificà l'entrada de nombrosos grups guerrillers i l'organització d'atemptats a la Península. Arrel de la mort a l’Albera del Quique i Celes el 22 d’agost de 1949 i l’internament del ferit Toni Franquesa en una clínica de Perpinyà, arribà per fer-se càrrec del grup guerriller on hi havia Facerias i altres militants. 
Arran de l'atac d'un furgó postal a Lió per part d'un grup d'acció, va ser detingut i empresonat, juntament amb altres destacats militants anarquistes, essent especialment maltractat per la policia francesa i no aconseguint la llibertat sinó dos mesos més tard.  
L'11 de setembre de 1963 va ser detingut per la policia francesa i inculpat, amb altres 10 militants, per pertànyer a Defensa Interior, passant mig any en la presó. 

dimarts, 9 de maig de 2017

FRANCO, FORA DEL VALLE DE LOS CAÍDOS?

REUBICAR LES RESTES DEL FEIXISTA JOSÉ ANTONIO EN UN RACÓ DE L’EDIFICI.  
PER UNA COMISSIÓ DE LA VERITAT.  
LA FUNDACIÓ FRANCISCO FRANCO VA INGRESSAR GAIREBÉ 180.000 EUROS EL 2015.  
CAS FLAGRANT D’INCOMPLIMENT DE LA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA. 

El 9 de maig de 1902 neix a Bagni di Lucca l'anarquista Bruno Bonturi


Foto policíaca de Bruno BonturiL'agost de 1936, passà a Catalunya, on s'allistà en la Bateria Rosselli de la «Columna Italiana». 
Ferit a la mà esquerra, patí la febre de Malta. 
Durant un temps fou intèrpret a Portbou, on es relacionà amb alguns destacats anarquistes (Ernesto Bonomini, Renzo Cavani, Renato Castagnoli, Domenico Ludovici, Enzo Fantozzi, etc.). 
També, amb Celso Persici, en nom de la CNT-AIT i de la FAI, s'encarregà a Portbou del control de viatgers. 
El setembre de 1937 estava allotjat a l'Hotel Pensió Roma de Barcelona i el 18 d'octubre de 1937 va se detingut a Perpinyà per «violació del decret d'expulsió» i condemnat a tres mesos de reclusió. 
El desembre de 1937 figurava en el llistat francès d'anarquistes a controlar a les fronteres. 
  

Bruno Bonturi: 
El 9 de maig de 1902 neix a Bagni di Lucca (Toscana) l'anarquista Bruno Bonturi, també conegut com Ramón García Ramos o Bruno l'americano. Els seus pares es deien Giuseppe Bonturi i Annunziata Angelini. Fill d'una parella de treballadors emigrants, el seu naixement a Bagni di Lucca és del tot accidental. Ben aviat partí de Gènova (Ligúria) amb la seva mare cap a Nova York (Nova York, EUA), on arribà el 3 de juny de 1916. Quan tenia 14 anys s'embarcà, amb un passaport marítim dels Estats Units, com a aprenent de fogoner en un vaixell mercant nord-americà.
A començament de 1922 retornà a Itàlia per a fer el servei militar i va ser enviat al 157 Regiment d'Infanteria establert a Zara, aleshores una província italiana i actualment pertanyent al Comtat de Zadar (Croàcia), i a partir del 23 de novembre de 1922 a Roma (Itàlia), a l'anomenat «Reparto Autonomo "Giacomo Medici"». El 23 de novembre de 1922 va ser denunciat per «apropiació indeguda» i enviat a Gaeta (Laci) fins el 18 de març de 1923, data en la qual va ser assignat a la III Companyia de Disciplina de Verona (Vèneto) i després a la de Gaeta.
Processat per «activitats subversives» dins de l'exèrcit, va ser condemnat pel Tribunal Militar de Roma a 18 mesos de reclusió a Gaeta. Alliberat el 30 de juny de 1923 i acabada la seva experiència militar, emigrà de bell nou a Nova York, on acabà prenent la ciutadania nord-americana.
En 1930 retornà a Itàlia i s'establí a Nizza Monferrato (Piemont) i l'1 de gener de 1931 es casà amb Iolanda Prato. Entre abril i maig de 1934 passà per Gènova i després s'acostà a Bagni di Lucca per a veure la seva mare.
El juliol de 1934 passà al Regne d’Espanya amb la seva companya. El setembre de 1934 va ser detingut a Barcelona, i va ser expulsat per la frontera portuguesa, a Valencia de Alcántara (Càceres, Extremadura). Engegà una peregrinació a diversos ports europeus i de l'Atlàntic sota la falsa identitat de Ramón García Ramos, també conegut com Bruno l'americano.
El juliol de 1936 s'embarcà com a timoner en el vaixell nord-americà Independence, ancorat al port de Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Heria) i va fer escala a Barcelona.
L'aixecament militar feixista l'aplegà a Alacant (Alacantí, País Valencià) i s'enrolà en una milícia com a mariner guardacostes.
Finalment, l'agost de 1936, passà a Catalunya, on segons la policia itaiana, «s'enrolà en la milícia roja»; en realitat s'allistà en la Bateria Rosselli de la «Columna Italiana». Ferit a la mà esquerra, patí la febre de Malta.
Durant un temps fou intèrpret a Portbou (la Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), on es relacionà amb alguns destacats anarquistes (Ernesto Bonomini, Renzo Cavani, Renato Castagnoli, Domenico Ludovici, Enzo Fantozzi, etc.). També, amb Celso Persici, en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), s'encarregà a Portbou del control de viatgers. Altres documents testimonien que passà per la Brigada «Lincoln» de voluntaris nord-americans.
Un telegrama del Ministeri de l'Interior italià del 23 de maig de 1937 el qualificà de potencial «terrorista» encarregat per Giustizia e Libertà (GL, Justícia i Llibertat) d'atemptar contra Benito Mussolini.
Va ser detingut, amb un passaport fals a nom de Ramón García Ramos, a Le Havre (Sena Marítim, Alta Normandia) mentre embarcava a bord del vaixell La Fayette, provenint de Nova York, amb la intenció de retornar a la Península i enrolar-se com a voluntari.
El setembre de 1937 estava allotjat a l'Hotel Pensió Roma de Barcelona i el 18 d'octubre de 1937 va se detingut a Perpinyà (Rosselló) per «violació del decret d'expulsió» i condemnat a tres mesos de reclusió. El desembre de 1937 figurava en el llistat francès d'anarquistes a controlar a les fronteres.
Un cop lliure, passà per París (Illa de França) i Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània).
El setembre de 1938 de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) passà a Barcelona. Quan la Guerra Civil espanyola estava sentenciada a favor del general Franco, el 31 de gener de 1939 s'embarcà a bord del Queen Mary per emigrar clandestinament als EUA, on va ser internat un temps a Ellis Island de Nova York, juntament amb altres pròfugs italians provinents d'Espanya. Posteriorment el grup pogué embarcar-se cap a Valparaíso (Valparaíso, Xile).
El desembre de 1939 es presentà al consolat italià demanant permisos, sense èxit, per a poder viatjar a Itàlia i reunir-se amb sa mare. Durant els anys quaranta encara estava vigilat.

Desconeixem el lloc i la data de la seva defunció.

diumenge, 7 de maig de 2017

Beatificació en format de búnquer nacional catòlic català a la catedral de Girona


https://www.catalunyareligio.cat/sites/default/files/styles/imatge3x3/public/_e5a4611.jpg?itok=fUDYi-Qz
Durant dues hores Policia Municipal i Mossos d’Esquadra aïllen del món el temple episcopal gironí, ple de claca vaticanista, com ara l’alcaldessa de la ciutat i el delegat del Govern del Regne al Principat de Catalunya.  
El cardenal enviat pel papa de Roma reivindica la croada franquista de 1936: “Es va viure un verdader holocaust catòlic”, una sàtira just en l’efemèride de l’alliberament de Mauthausen fa 72 anys.  
PDeCAT i PP s’apleguen en la santa aliança vaticanista reaccionària.  

S’ha iniciat una campanya de verkami per finançar el documental ‘En la brecha: anarquistas contra Franco’ per així poder afrontar l'última part del rodatge

Destinat a recuperar la memòria llibertària de lluita  que ens serveix per al present.  
Un documental biogràfic sobre la vida del militant anarquista Octavio Alberola Suriñach.     

dissabte, 6 de maig de 2017

L’Ajuntament de Palamós recorda els seus herois dels camps nazis

http://d1abj31dnwl5uq.cloudfront.net/imatges/56/01/alta/780_0008_5601905_bab22e2df2d5fd1c1cbb274aa081ecd6.jpg
Familiars dels deportats palamosins, ahir davant el monument.
Una escultura al cementiri de Sant Joan de Palamós vol ser un tribut als nou palamosins que van viure la barbàrie nazi.  
Ahir va fer 72 anys de l'alliberament nord-americà del camp de Mauthausen, a l’Alta Àustria, que sota lideratge de la CNT-AIT s’havia insurreccionat aquells dies contra els militars alemanys destinats a aquests espai del terror nazi.   

diumenge, 30 d’abril de 2017

El 30 d'abril de 1865 neix a Neuwaldegg, a prop de Viena, l'anarquista, historiador i historiògraf del moviment anarquista internacional Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau, conegut com Max Nettlau


Max Nettlau fotografiat per Pellicer (1928)De les estades a Catalunya, connectat  amb la família Urales, està documentada per ell mateix,  entre altres, l’estada a l’Escala i la vista al jaciment arqueològic d’Empúries i a les illes Medes, també a Blanes i altres localitats de la Selva marítima la primavera de 1928  

L'Exèrcit de l’Aire espanyol il·lustra el seu web amb imatges i biografies d'aviadors colpistes

Il·lustració de l'Exèrcit de l'Aire sobre la batalla de Terol (15/12/1937-19/01/1938).
Defineixen a alguns soldats com experts en “bombardejos nocturns a gran distància”, capaços de lluir-se combatent “l'enemic”.  

dissabte, 29 d’abril de 2017

El 29 d'abril de 1978 mor a Vilanova i la Geltrú l'anarquista i anarcosindicalista Joan Colomé.

Durant la Retirada de febrer de 1939  patí els camps de concentració francesos i les Companyies de Treballadors Estrangers.  
Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència.  

L’any 1976 es traslladà de París a Perpinyà, on col·laborà en activitats anarquistes vers l’Empordà i el Barcelonès, realitzant diferents viatges al Garraf i a Barcelona un cop mort el dictador Francisco Franco.  
Sempre milità en la CNT-AIT.  

http://www.estelnegre.org/fotos/colomejoan.jpg
Necrològica redactada per un dels amics de Joan Colomé, el poeta anarquista Roc Llop. 

divendres, 28 d’abril de 2017

El 28 d'abril de 1913 neix a Botaya l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Prudencio Iguacel Piedrafita

El 10 de febrer de 1939, durant la Retirada, creuà la frontera de Cerdanya i el 27 de febrer, reclòs en un prat de la Guingueta d’Ix, junt amb altres companys sol·licità a l’ambaixada mexicana de París poder anar a Mèxic, cosa que no va poder fer a causa que s’havia de pagar el viatge.  
Formà part de la xarxa d’evasió Ponzán durant la Segona Guerra Mundial.  

El 28 d'abril de 1899 neix a Figueres l'anarquista Josep Vidal Coste



Foto policíaca de Josep Vidal Coste
Foto policíaca a Perpinyà de Josep Vidal Coste.
El 26 de maig de 1923 va ser detingut a Perpinyà com anarquista i fitxat.  
Estava subscrit al periòdic Solidaridad Obrera i constantment vigilat per les autoritats franceses.   

La memòria de la Retirada de 1939 reviu


Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME).
Mentre el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera es consolida com a centre d'informació sobre l'èxode republicà de 1939, augmenta al Rosselló l'oferta d'espais que rememoren aquell episodi.  
Cotlliure és coneguda de manera especial perquè hi va morir i hi està enterrat el poeta Antonio Machado, però hi ha un altre escenari de l’exili, molt poc conegut. 
El Castell Reial, d’origen medieval, que sembla penjat sobre la mar, va servir de presó per a un miler de persones refugiades, les més significades políticament, especialment de la CNT-AIT, i també les que es considerà que “creaven problemes” als camps de concentració.  

El grup municipal ERC-MES de Girona demana instal·lar llambordes en record a les víctimes gironines dels camps nazis

Un exemple de llambordes que es troben a Alemanya
Un exemple de llambordes que es troben a Alemanya.
Ja se n'han col·locat més de 50.000 en nou països europeus  

dijous, 27 d’abril de 2017

L’Ajuntament de Llagostera dedica un parc a l'anarcosindicalista Eugeni Gurnès Bou

Fou alcalde de Llagostera durant la guerra en representació de la CNT-AIT.  
Després de sotmetre's a un judici sumaríssim va ser afusellat el 7 de maig de 1947 pel franquisme al cementiri vell de Girona.   

dimecres, 26 d’abril de 2017

El 26 d'abril de 1885 neix a Neuwied (Renània-Palatinat, Alemanya), en una família jueva, el poeta, escriptor, historiador de l'art i combatent comunista anarquista Carl Einstein



En el decurs de la Retirada de 1939, una vegada va travessar la frontera del Pirineu, el febrer d’aquell any Carl Einstein va ser fotografiat per la revista Match quan es trobava al cafè Le Palmarium, de Perpinyà.   
Carl Einstein a la galeria coberta del cafè Le Palmarium, a Perpinyà. Imatge publicada en un article sobre els refugiats de la Retidarada  a la revista Match, el 16 de febrer de 1939, p. 44. 

El 26 d'abril de 1885 neix a Barzola (Llombardia) la propagandista anarquista Giuditta Maria Zanella

Giuditta Zanella i Ilario Margarita 
Durant la Retirada de 1939 creuà la frontera amb el seu company pel Portús i mentre aquest, Ilario Margarita, junt amb els també anarquistes italians Alberto Maiero, Lorenzo Giusti i Giovanni Spilzi eren internats primer al camp de concentració d’Argelers de la Marenda –i després de Gurs--, ella va anar a parar el setembre d’aquell any a Sent Clement (Corresa).  

La Generalitat obrirà una segona fossa de la guerra de 1939 a Prats de Lluçanès

L'any 2004 es va exhumar la fossa de Puigvistós en una prova pilot, cosa que va fer possible de recuperar set cossos i identificar-ne un.  

dimarts, 25 d’abril de 2017

Reedició facsímil de «La fi del món a Girona» amb dibuixos de Carles Fontserè


L'obra de l'escriptor Joaquim Ruyra es va presentar ahir en un acte a l'Ajuntament de Girona.  
L'Ajuntament de Girona ha decidit ara recuperar en edició facsímil aquella publicació luxosa de 1946.  
Iniciativa editorial que s'inscriu dins els actes de commemoració del centenari de Fontserè. 

dilluns, 24 d’abril de 2017

Remedios Varo, nascuda a Anglès, pintora surrealista i llibertària, torna a Gràcia

Remedios Varo 
S’engega la campanya per donar el seu nom a l’institut gracienc que ara porta el nom del primer inquisidor  

Gil Matamala: "La repressió política en la present etapa de democràcia autoritària té les seves arrels en el franquisme".

August Gil Matamala  
Discurs del reconegut advocat August Gil Matamala a l'obertura de la Primera Jornada.  
L'Exèrcit espanyol lloa al seu web un militar assassí franquista.  
Joaquín García-Morato, un pilot colpista que va bombardejar Andalusia.  

Segons el diari L’Indépendant l’alcalde de Perpinyà vol donar el nom de dos militars de la OAS a dos carrers de la ciutat

Pierre Sergent amb Jean-Marie Le Pen a Perpinyà, el 2 d'abril de 1986.
Es tracta de Pierre Sergent i Hélie de Saint-Marc, colpistes a Algèria i vinculats a la banda terrorista